lunes, 20 de octubre de 2014

TONUCCI I L'ESCOLA

Avui dia, en la societat en la que ens trobem, no tothom té clar les finalitats de l'educació.
Segons el lloc on viuen les persones, et poden dir una cosa o una altra.
L’educació per mi, és allò que ha d’aprendre qualsevol persona per formar-se, tant socialmente com a l’escola.
És una sèrie de conceptes y teories essencials, ja no per aprobar un exàmen, sinò per a la vida.

Una vegada haven’t llegint alguns capítuls d’en Tonucci i assistint a la seva videoconferència a la Universitat, em queda molt més clar les diferències entre escola transmissiva i escola constructiva.

Fa décades, els nostres  pares varen viure una escola diferent a la de ara, però no molt més.
Era una escola transmissiva, on consideraven que tots els alumnes eren iguals, però aquesta afirmació
no era molt clara. L’escola estava separada per nins i nines, si qualsevol a classe no tenia el mateix nivell d’inteligència que els altres, era millor que estiguessin a una altra aula amb nins de la mateixa inteligència. És això igualitat entre tots? És això étic?
Com diu en Tonucci al seu libre i va dir a la conferència, no s’acceptava que els nins portassin a classe les butxaques ‘’plenes’’. Això volia dir que tot allò de fora de l’escola, a dins era inútil. Tots aquells coneixements, experiències… que tenen els nins ( i amb els quals es pot aprendre) no eren vàlids a l’escola. Ens trobem a una escola on l’única cosa vàlida, era el que deia el professor. El professor era aquest ‘’ser’’ que tenia la raó en tot, tot el que ell digués, els nins ho tenen que aprendre. Els nens aprenien mitjançant la repetició de definicions i cada vegada s’anava introduin’t més i més coses per així, assolir un coneixement complet. Però amb aixó realment aprènen? Només t’has de memoritzar la vida dels egipcis per possar-ho a un exàmen. Parlaràs dels egipcis fora de l’escola si només t’han ensenyat a memoriztar 150 paraules i no ha entendre-ho?
En aquesta escola s’evalua segons els coneixements que has memoritzat, si al exàmen no ho has posat tot, suspens, i si suspens, repeteix curs. Amb això el que s’aconseguia era la desmotivació dels alumnes, l’analfabetisme molt pronte ja que tots aquells que no eres capaços d’assolir tot el que deia el mestre, s’anava fora de l’escola. Amb aixó tenim una escola discriminatoria i no igualitària.
En aquestes classes on trobem els alummnes ‘’ no intel·ligents o problemàtics’’, trobem també un psicòleg que tracta d’ajudar a aquests nins. Aquest psicòleg és l’encarregat de tindre aquests alumnes que el mestre no vol tindre a classe. Amb aquesta acció de separació d’alumnes i de discriminació intelectual, l’única cosa que s’aconsegueix és el fracàs escolar, la desmotivació dels alumnes i que hi hagi una clara discriminació social.


                                              (video de youtube)


Per altra banda, trobem una escola constructivista, aquesta escola pretèn ser igualitaria, tots som iguals.
Aquesta escola si accepta que els nins arribin a classe amb les butxaques plenes, ja que serà gràcies a aixó amb el que aprendràn. Gràcies a les experiències viscudes i tot allò que han après fora de l’escola,
podrán assolir més coneixements. Ja no ens trobem en una escola o en el mestre ho sap tot i tot el que ell diga és veritat, ens trobem a un mestre que sap, pero no tot, un mestre que donarà uns coneixements a partir dels coneixements dels seus alumnes, on la seva feina és guiar als alumnes cap a uns coneixements vertaderament essencials. Serà qui s’encarregui de motivar als seus alumnes. 
Ja no serà un mestre que només estigui a la seva cadira explican’t, serà un mestre capaç de treballar amb els seus alumnes, de crear una relació de empatía amb ells. 
En aquesta escola també trobem un psicòleg, però per reforçar els coneixements i ajudar als mestres a donar les seves classes  adequadament. Amb aquest reforç, els mestres podràn treballar millor. 
Ja no només s’utilitza un libre de text, ara, amb les noves tecnologíes, els professors són els encarregats d’ensenyar als seus alumnes a cercar informació, a treballar en grup, a fer exposicions… ja no és tot copiar i memoritzar ( de vegades ).


L'altre día vais veure un clar exemple d'aquesta escola, un professor filòsof estaba donan't classe i tenia un alumne que estava al darrere de tot sense dir res. Ell li va preguntar: Per què no escoltes a classe? I l'alumne va contestar: perquè no m'agrada. I el professor li va dir: Què t'agrada? I l'alumne va contestar: m'agrada l'història militar. Desprès d'aixó, el professor va deixar que l'alumne donés una classe de l'història militar. Anys desprès l'alumne va veure al professor i li va explicar que si era mestre d'història era gràcies a ell, perquè va ser l'única persona que va mostrar interés sobre allò que li agradaba.
Aquest és un clar exemple de com els professors  han de tenir en compte els alumnes i no només explicar el que diu un llibre de text.
Aquesta escola és encara molt difícil de tindre totalment, però cada vegada es va milloran’t.



(imatge pròpia)





(video de youtube)
                                                   

No hay comentarios:

Publicar un comentario