TONUCCI I L'ESCOLA

Avui dia, en la societat en la que ens trobem, no tothom té clar les finalitats de l'educació.

Segons el lloc on viuen les persones, et poden dir una cosa o una altra.

L’educació per mi, és allò que ha d’aprendre qualsevol persona per formar-se, tant socialmente com a l’escola.

És una sèrie de conceptes y teories essencials, ja no per aprobar un exàmen, sinò per a la vida.

Una vegada haven’t llegint alguns capítuls d’en Tonucci i assistint a la seva videoconferència a la Universitat, em queda molt més clar les diferències entre escola transmissiva i escola constructiva.

Fa décades, els nostres  pares varen viure una escola diferent a la de ara, però no molt més.

Era una escola transmissiva, on consideraven que tots els alumnes eren iguals, però aquesta afirmació

no era molt clara. L’escola estava separada per nins i nines, si qualsevol a classe no tenia el mateix nivell d’inteligència que els altres, era millor que estiguessin a una altra aula amb nins de la mateixa inteligència. És això igualitat entre tots? És això étic?

Com diu en Tonucci al seu libre i va dir a la conferència, no s’acceptava que els nins portassin a classe les butxaques ‘’plenes’’. Això volia dir que tot allò de fora de l’escola, a dins era inútil. Tots aquells coneixements, experiències… que tenen els nins ( i amb els quals es pot aprendre) no eren vàlids a l’escola. Ens trobem a una escola on l’única cosa vàlida, era el que deia el professor. El professor era aquest ‘’ser’’ que tenia la raó en tot, tot el que ell digués, els nins ho tenen que aprendre. Els nens aprenien mitjançant la repetició de definicions i cada vegada s’anava introduin’t més i més coses per així, assolir un coneixement complet. Però amb aixó realment aprènen? Només t’has de memoritzar la vida dels egipcis per possar-ho a un exàmen. Parlaràs dels egipcis fora de l’escola si només t’han ensenyat a memoriztar 150 paraules i no ha entendre-ho?

En aquesta escola s’evalua segons els coneixements que has memoritzat, si al exàmen no ho has posat tot, suspens, i si suspens, repeteix curs. Amb això el que s’aconseguia era la desmotivació dels alumnes, l’analfabetisme molt pronte ja que tots aquells que no eres capaços d’assolir tot el que deia el mestre, s’anava fora de l’escola. Amb aixó tenim una escola discriminatoria i no igualitària.

En aquestes classes on trobem els alummnes ‘’ no intel·ligents o problemàtics’’, trobem també un psicòleg que tracta d’ajudar a aquests nins. Aquest psicòleg és l’encarregat de tindre aquests alumnes que el mestre no vol tindre a classe. Amb aquesta acció de separació d’alumnes i de discriminació intelectual, l’única cosa que s’aconsegueix és el fracàs escolar, la desmotivació dels alumnes i que hi hagi una clara discriminació social.

                                              (video de youtube)

Per altra banda, trobem una escola constructivista, aquesta escola pretèn ser igualitaria, tots som iguals.

Aquesta escola si accepta que els nins arribin a classe amb les butxaques plenes, ja que serà gràcies a aixó amb el que aprendràn. Gràcies a les experiències viscudes i tot allò que han après fora de l’escola,

podrán assolir més coneixements. Ja no ens trobem en una escola o en el mestre ho sap tot i tot el que ell diga és veritat, ens trobem a un mestre que sap, pero no tot, un mestre que donarà uns coneixements a partir dels coneixements dels seus alumnes, on la seva feina és guiar als alumnes cap a uns coneixements vertaderament essencials. Serà qui s’encarregui de motivar als seus alumnes. 

Ja no serà un mestre que només estigui a la seva cadira explican’t, serà un mestre capaç de treballar amb els seus alumnes, de crear una relació de empatía amb ells. 

En aquesta escola també trobem un psicòleg, però per reforçar els coneixements i ajudar als mestres a donar les seves classes  adequadament. Amb aquest reforç, els mestres podràn treballar millor. 

Ja no només s’utilitza un libre de text, ara, amb les noves tecnologíes, els professors són els encarregats d’ensenyar als seus alumnes a cercar informació, a treballar en grup, a fer exposicions… ja no és tot copiar i memoritzar ( de vegades ).


L'altre día vais veure un clar exemple d'aquesta escola, un professor filòsof estaba donan't classe i tenia un alumne que estava al darrere de tot sense dir res. Ell li va preguntar: Per què no escoltes a classe? I l'alumne va contestar: perquè no m'agrada. I el professor li va dir: Què t'agrada? I l'alumne va contestar: m'agrada l'història militar. Desprès d'aixó, el professor va deixar que l'alumne donés una classe de l'història militar. Anys desprès l'alumne va veure al professor i li va explicar que si era mestre d'història era gràcies a ell, perquè va ser l'única persona que va mostrar interés sobre allò que li agradaba.
Aquest és un clar exemple de com els professors  han de tenir en compte els alumnes i no només explicar el que diu un llibre de text.
Aquesta escola és encara molt difícil de tindre totalment, però cada vegada es va milloran’t.

(imatge pròpia)

(video de youtube)

                                                   

presentació

Bon día a tothom,

Som una alumna d'Eivissa i vull ser professora.
Vaig començar amb aquesta vocació quan era petita, em posava a jugar amb els amics i feiem de mestres.
Ja ha arribat un punt en la vida on deixes de imaginar per començar a crear, i això vull fer.
Vull ser mestre per ensenyar tot el que sé, per formar noves persones i per forma-me a mi mateixa també.
Ara comença una nova etapa en la meva vida.

ZABALA I L'EDUCACIÓ

Avui dia podem trobar diverses definicions d’educació, en Wikipedia podem trobar que és el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

En la dècada dels 70 va sorgir el termini de ‘’competències’’, allò que és capaç de fer una persona. Donada aquesta definició, podríem dir que tots els coneixements que adquireix una persona es poden aplicar a un àmbit específic.

Si ens parem a pensar anys en darrere, podem trobar dos tipus d’educació, la ‘’antiga’’ i la ‘’moderna’’. Encara que són conceptes totalment oposats, dins la realitat en la que ens trobem, no són paraules tan llunyanes.

En la manera d’educar ‘’antiga’’ trobem la forma on instruïen als alumnes, i és així com sorgeix una escola selectiva i propedèutica.

És aquesta escola en la que els alumnes són seleccionats, ja que no tothom pot arribar a estudiar o anar a la universitat. Amb aquesta escola propedèutica s’aprèn uns conceptes només per aprovar  a un examen final. Aquesta forma d’ensenyament segueix avui dia, desafortunadament, ja que memoritzes uns conceptes i un temari només per aprovar una assignatura, no per posar aquests conceptes a la vida real, ja que probablement quan surtis de classe ja no els recordaràs. És així com estem en una societat en la que  anem evolucionant amb tecnologies… però no amb les formes de fer les coses realment importants.

Com diu Perrenod, aquest tipus d’escola genera unes desigualtats socials immenses, ja que no tothom pot assolir el preu d’una universitat, donat això, només uns pocs privilegiats poden aprendre... això és vergonyós, estem en el segle XXI on es supossa que ens em desenvolupat, i encara tenim, per desgràcia, aquest endarreriment social.

En la meva opinió, i desprès d’haver llegit a en Zabala, estic totalment d’acord amb ell, no ens interessa aprendre com es fa un problema de matemàtiques, si desprès a la vida real no l’utilitzem. Tenim que aprendre uns continguts que ens formin com estudiants i com persones, cosa molt difícil pel que fa al currículum que tenen que seguir els mestres, aquell que té uns continguts que l’alumne ha de memoritzar de la manera més ràpida possible, ja que hi han molts, i molt poc de temps.

No només té el paper d’educar l’escola, sinó que molt més les famílies, i això pot ser un problema.

De què serveix que ensenyis a un alumne a escriure si desprès a la seva casa no continuaran ensenyant’-li?

Primer de tot, des del meu punt de vista, tenim que educar primer als pares, ja que seran els responsables de  les experiències que tindrà  el nin i amb les quals aprengui. 

En conclusió, la paraula ‘’educació’’ és molt més que uns simples textos que memoritzes, és allò essencial en la vida, allò que et formarà com persona, és allò en lo que realment tenim que treballar.